Feia uns quatre anys que tenia aquest blog oblidat. Quan el vaig fer, creia que podria ser una bona excusa perquè post a post, aniria escrivint trossos de la meva vida o slides of life com diuen els anglosaxons.
A principis d’aquest estiu atípic de l’any 2020 que ens ha tocat viure, vaig llegir un post i em va agradar, encara que no el vaig trobar massa ben escrit. Després sense adonar-me’n mi vaig enganxar, fins que vaig tornar a llegir-ho tot de dalt a baix.
També em vaig proposar rentar-li la cara. Com està muntat sobre plataforma wordpress, li vaig canviar tota l’estètica per donar-li un aspecte de diari digital, una bona excusa per continuar-hi escrivint.
La veritat és que no crec que ningú, a part de jo mateix i del meu nét Pablo, hagi llegit una sola linea del blog.
Però no m’importa. La idea no és fer cap obra literària primer perquè no sóc escriptor i després perquè el que explico en general, sol ser bastant personal i no crec que ningú, tret que sigui un amic o així, s’interessi pel que jo pugui escriure.
No obstant això, el fet de reconstruir tot el blog i tornar-lo a penjar on line, ja m’ha ocupat una bona part d’aquest estiu atípic com deia al principi.
El bloc el vaig començar justament l’estiu de 2016, aquí a Mallorca, concretament al Port de Pollença, on també estic precisament ara i fins a finals d’aquest Setembre, la setmana vinent que torno cap a Barcelona.
Bé doncs, aviam si m’animo a escriure els meus pensaments.
