Boeing i Airbus són actualment les dues companyies gegants de l’aeronàutica que any rere any s’enfronten per aconseguir el lideratge del mercat aeri mundial. La majoria de les línies aèries del món compren els seus avions a aquests dos fabricants. Airbus és una empresa francesa d’accionistes fundada en 1970, mentre que Boeing és una companyia estatal nord-americana que existeix des de 1916. Des del punt de vista del passatger, els avions d’última generació de curt i mig abast, fabricats per qualsevol d’aquestes dues companyies, s’assemblen molt. L’espai interior, els seients i un motor sota cada ala, poden perfectament confondre’s, tant si és un A320 com un 737-800.
Però a partir de la segona meitat dels anys 60 no era així. Llavors i sobre la base del Douglas DC-9, hi havia un avió que m’encantava i encara em segueix encantant. Es tracta del McDonnell Douglas MD-80 (denominat pels pilots Mad Dog, “gos boig”), un bireactor de curt i mig ràtio que va tenir un notable èxit comercial. L’avió presentava un característic timó en forma de T i dos motors Pratt & Whitney muntats en el fuselatge a la part de la cua.
L’èxit comercial del bimotor va ser impressionant. Ibèria per exemple, va arribar a adquirir fins a 54 aeronaus d’aquest model, comptant totes les diferents versions, fins a l’últim MD-83 que va deixar de ser actiu el 2003. Durant els anys que l’avió va ser operatiu a gairebé totes les companyies aèries europees, lògicament vaig tenir l’ocasió de viatjar amb molts d’aquests avions, ja fossin d’Ibèria, Aviaco, Spanair o d’ Alitalia. Era un avió de vol suau i silenciós, sempre que no tinguessis el teu seient al final a la cua i al costat dels motors.
Volar sempre em va donar un cert respecte. No diria que arribés a tenir por, ja que en el meu treball he hagut de viatjar molt en aquest mitjà, però sí que he sentit un cert respecte a un concepte que d’entrada, sembla bastant antinatural. A més, la meva afició a l’aviació sempre ha estat molt intensa, tant és així que, en els anys vuitanta i escaig em vaig treure el títol de pilot privat VFR.
Amb base a l’aeroport de Sabadell, vaig volar bàsicament amb Cessna 172, 175 i Pipper, arribant fins i tot a tirar gorres de publicitat per les platges del Maresme per poder acumular hores vol. La seguretat i el prestigi d’un pilot està en la quantitat d’hores de vol acumulades. És com el handicap de golf, com més baix és, més et respecten.
Vaig volar bàsicament pels cels de Catalunya i Balears, encara que en una ocasió també ho vaig fer als Estats Units a l’estat d’Arizona i amb base a l’aeroport de Page, al Grand Canyon; per cert una zona molt restringida perquè et donin el permís per poder volar-la. Després d’obtenir la llicència per multi-motor, la meva història aeronàutica es va acabar evidentment amb l’edat. A causa del descoratjament que em va causar el fet d’abandonar la meva afició aeronàutica, vaig fer una metamorfosi de pilot realista a pilot virtual. 
Avui dia, amb els ordinadors tan sofisticats que hi ha, existeixen uns simuladors de vol increïblement reals. Tant de bo en la meva època de pilot hagués pogut disposar d’un simulador de vol tan real. El simulador m’ha permès seguir volant virtualment i aprendre a volar aeronaus de tot tipus que mai hagués somiat pilotar: des de la més simple Cessna a un Boeing 747.
És aquí que de sobte, vaig saber que un equip d’enginyers i professionals havia creat recentment un programa de vol virtual amb el meu ben volgut McDonnell Douglas MD-80. M’ha costat moltes hores aprendre’m a configurar l’avió, encendre les seves turbines i volar-ho. Admeto que no era ni és un avió fàcil de manejar, sobretot sense copilot. Cal portar un check list ben detallat perquè a la mínima, no arrenca. He volat de Palma a Ginebra, de Barcelona a Màlaga i rutes d’aquest estil com eren els que normalment operava aquest avió.
En el 1997 la Douglas Aircraft Company va ser adquirida per la totpoderosa Boeing on a partir de llavors l’avió es va convertir en el MD-95 conegut també com a Boeing 717 i que en el 2005 van decidir suspendre la seva producció a causa del seu discret èxit comercial.
