VEGANS i VEGETALS

Ja fa uns anys, els que no volien menjar carn es deien vegetarians, després van arribar els vegans. El veganisme que ve de l’anglès veganism, o vegetarianisme estricte, no es queda només en l’abstenció de l’ús de productes d’origen animal en l’alimentació, sinó que en conjunt es tracta d’una filosofia que rebutja concebre els animals com mercaderies, ja sigui per vestimenta, medicaments, cosmètics, transport, experimentació, ajuda a la feina o entreteniment. El veganisme es defineix així mateix com un estil de vida, com una ideologia i per alguns detractors com una secta. Qui practica el veganisme es diu vegà. Els fonaments del veganisme inclouen arguments ètics, ambientals, de salut i humanitaris. Els principals productes i serveis exclosos en el veganisme són: carn, ou, mel, llet i derivats (com el formatge o iogurt); cuir, llana i pells; cosmètics i medicaments provats en animals; i a més rebutgen l’ús d’animals en zoològics, aquaris, circs, com a animals de tir, etc.

Personalment, estic totalment d’acord amb tots els arguments ètics, ambientals i humanitaris que defensa el veganisme respecte a l’abús o maltractament animal. Crec que l’home ha comès veritables barbaritats amb tots els animals en general i amb la natura, però també crec que afortunadament podem dir que la situació ha canviat radicalment en els últims anys. Pel que fa a l’alimentació, crec que aquesta manifesta sensibilitat de no nodrir-se d’animals, però en canvi sí fer-ho de vegetals, és molt respectable però demostra una total ignorància o potser conveniència en el coneixement de les espècies vives que habitem el planeta. A la piràmide mundial, els humans ens hem instal·lat en la seva cúspide com el resultat més alt de l’evolució, a continuació hi ha els animals que són els éssers que posseeixen més característiques semblants als humans, mentre que a la base de la piràmide i abans que els minerals, es troba el món dels vegetals que encara que són vius, semblen morts.

Però amics vegans això, afortunadament, ja no és així.

Tot comença perquè una de les primeres classificacions dels éssers vius conegudes va ser la ideada per Aristòtil fa 2.400 anys. Segons la seva classificació, el nostre planeta està poblat per éssers naturals que conformen la natura. Cadascun dels regnes està conformat per diferents éssers: el regne animal on estan inclosos els éssers vius capaços de moure’s i recórrer el territori. També aquells que senten, com l’home, els gossos, els óssos, entre d’altres. El regne vegetal: són els éssers vius incapaços de moure’s o sentir, com els arbres i les plantes. El regne mineral: format per éssers sense vida, però que formen part de la natura, com l’aigua, les roques i els metalls.

Curiosament, molts dels arguments que avui dia es presenten són els mateixos que s’esgrimian fa molts segles, arguments que, més que en la ciència es recolzen en el sentir comú i en nombrosos prejudicis que des-de fa mil·lennis formen part de la nostra cultura. Si bé una observació superficial sembla suggerir que el món vegetal té un nivell de complexitat decididament baix, la idea que les plantes són organismes sensibles capaços de comunicar-se, tenir vida social, resoldre problemes complexos mitjançant l’ús de refinades estratègies, que són en una paraula << intel·ligents >>, ha anat aflorant en diferents moments al llarg dels últims temps. En diferents èpoques i en contextos culturals hetereogènis, filòsofs i científics han expressat la seva convicció que les plantes estan dotades d’habilitats molt més sofisticades que les que normalment s’observen. La gran diferència de les plantes amb el món animal és una de les principals raons que fins avui ens han impedit conèixer-les a fons i reconèixer-les com a éssers intel·ligents. Les plantes, a diferència dels animals són éssers divisibles, dotats de nombrosos “centres de comandament” i amb una estructura reticular molt semblant a la d’internet. En un futur proper, serà cada vegada més important conèixer bé les plantes. D’elles ha depès la nostra existència a la Terra ja que sense la fotosíntesi mai s’hauria creat l’oxigen que possibilita la vida dels animals i d’elles encara avui depèn la nostra supervivència, sense comptar que les plantes són també l’origen dels combustibles fòssils que des-de fa molt, són la sustentació de la nostra civilització.

Les plantes posseeixen els mateixos cinc sentits dels què està dotat l’ésser humà: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. Cada un d’ells desenvolupat òbviament a la manera “vegetal”. A més s’ha demostrat que les plantes, gràcies als seus sentits, s’orienten en el món i interactuen amb altres vegetals, amb els insectes i amb animals, mitjançant molècules químiques i intercanvien informació. Les plantes es comuniquen entre elles, reconeixen als seus familiars i donen proves de tenir caràcters diferents.

Com negar que siguin intel·ligents?

El primer a suggerir, recolzant-se en nombrosos dades científiques certes i quantificables, que les plantes eren organismes molt més sofisticats del que es pensava va ser Charles Darwin. Avui en dia, un segle i mig després, disposem d’uns mitjans d’investigació que testifiquen que les plantes són, en efecte, “intel·ligents”, és a dir, capaços de captar senyals de l’entorn, elaborar la informació obtinguda i calcular les solucions més adequades per a la supervivència. Però no és tot: les plantes evidencien el que es coneix com a “intel·ligència d’eixam”, que els permet comportar-se no com un individu, sinó com una multitud i manifestar comportaments grupals com una colònia de formigues, un banc de peixos o un esbart d’ocells.

I ara li pregunto al meu amic vegà: Et menjaràs a partir d’ara aquell full d’enciam amb la mateixa impassibilitat de sempre, o potser sentiràs algun profund sentiment?

Tags: OPINIÒ

Entrades similars

Menú