ON SON TOTS?

El juny de 2021 els serveis d’intel·ligència dels Estats Units van afirmar en un esperat informe, que no hi havia proves de l’existència d’extraterrestres però van reconèixer que desenes de fenòmens observats per pilots militars, no podien ser explicats. –“Probablement no hi hagi cap explicació única per a aquests fenòmens, però actualment no disposem d’informació suficient a les nostres bases de dades per atribuir aquests incidents a causes específiques”– va afegir l’informe.

Ja fa anys que a nivell popular hi ha el convenciment que els governs i sobretot el nord-americà, manté en absolut secret els nombrosos contactes que manté, amb éssers de civilitzacions extraterrestres, molt més avançades tecnològicament que la nostra. Hi ha la creença però també creix l’indignació de no fer-ho públic.
Per aquesta raó el comunicat dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units del juny passat, ha decebut molt i alhora tampoc ha convençut.

La idea que civilitzacions extraterrestres ens visiten i ens han estat visitant des de fa segles, és una idea que es va popularitzar a partir dels anys seixanta, com la hipòtesi dels antics astronautes o del paleocontacte. Aquesta teoria no és generalment acceptada a escala cientific-acadèmica i s’ingereixen sovint en l’ampli i polèmic camp de l’astroarqueologia i paleoastronàutica, considerades pseudociències.

Hi ha dos idees i hipòtesis sobre el “paleocontacte”:
La primera diu que l’ésser humà seria el resultat d’una creació guiada o d’experiments genètics portats a terme per extraterrestres sobre els homínids amb la finalitat de fer-los evolucionar més ràpidament.
La segona diu que l’ésser humà hauria tingut contacte amb éssers extraterrestres des de les èpoques més remotes. Aquests éssers serien les divinitats de les societats antigues i haurien estat representats en diverses pintures i obres d’art, tant en l’antigor (egipcis, maies, asteques, pobles de Mesopotàmia, romans) com a l’època medieval. Altres indicis estarien amagats en textos religiosos, com la Bíblia, o en obres de caràcter històric.

Hi ha a més, una estesa creença afirmant que construccions com les piràmides d’Egipte i altres megaconstruccions de l’antiguitat, haurien estat impossibles de construir amb les eines disponibles a l’època si no fos gràcies a l’ajuda que van rebre de tecnologia alienígena.

Confesso que aquest tema sempre m’ha interessat molt i he procurat esbrinar i obtenir la màxima informació per treure les meves pròpies creences i conclusions, però sóc d’entrada molt escèptic davant d’aquests innombrables albiraments d’ovnis, abduccions i altres ximpleries que ens arriben diàriament des de tots els mitjans. Però, no tinc cap mena de dubte que a l’Univers la vida és un fet natural i per tant han d’existir altres civilitzacions que han evolucionat com la nostra aquí a la Terra.

Però si la vida és un fet tan comú al nostre Univers, perquè no tenim cap evidència de la seva existència?
És la mateixa famosa pregunta i paradoxa que va fer el físic Enrico Fermi fa setanta anys: on són tots?
Setanta anys després, aquesta pregunta ha generat infinitat de respostes amb un mateix denominador: la intel·ligència extraterrestre és comuna, però pot passar desapercebuda pels nostres instruments.

Hi ha un estudi recent, realitzat per Robin Hanson i el seu equip interdisciplinari, que ha arribat a les meves mans a través de la revista Universe Today. En aquest estudi, Robin Hanson ofereix un nou model per determinar quan arribaran els alienígenes al nostre planeta, que no només m’ha sorprès sinó que m’ha fascinat.

Segons l’estudi, que intentaré resumir al màxim en aquest post, la humanitat és a l’Univers des de fa relativament molt poc temps i no hi haurà contacte amb una altra civilització fins d’aquí a 200 milions a dos mil milions d’anys.

Per fer una síntesi, l’estudi assumeix que les civilitzacions neixen havent de superar una sèrie de esglaons, similars als que hem vist a l’evolució biològica de la vida aquí a la Terra. Aquestes civilitzacions s’anomenen ‘civilitzacions de fixació’, que posteriorment s’expandiran a un ritme comú, alterant l’espai que ocupen i evitant que sorgeixin altres civilitzacions avançades competidores (com podria ser la nostra) al seu espai.
La velocitat d’expansió de les civilitzacions alienígenes es pot estimar en funció del fet que nosaltres, 13.800 milions d’anys després del Big Bang, encara no hem detectat la seva presència fins ara, que és la quantitat de temps que triga a la vida a evolucionar, suposant que la ubicació de la humanitat en l’espai i el temps no sigui ‘inusual’ o atípica, en relació a les ‘civilitzacions de fixació’ i en expansió.

Si les estimacions actuals indiquen que l’Univers té 13.800 milions d’anys, el nostre sistema solar i el planeta Terra es van formar fa aproximadament 4.500 milions d’anys. Segons evidències fòssils, es creu que les primeres formes de vida van sorgir entre 4.200 i 3.800 milions d’anys enrere.
Mentrestant, la humanitat només ha existit durant els darrers 200.000 anys d’història de la Terra i només ha gaudit d’un nivell de desenvolupament tecnològic durant els darrers 70 anys. Donada la disparitat entre aquests números, seria absurd i simple antropocentrisme assumir que la humanitat podria ser la intel·ligència més avançada (o pitjor encara, la única) de l’Univers.

El noranta-cinc per cent dels planetes estan al voltant d’estrelles de vida força més llarga que la nostra, i la majoria viuen més d’un bilió d’anys. A més, la vida avançada com la nostra hauria d’aparèixer cap al final de la vida d’un planeta, ja que la vida necessita evolucionar primer a través de moltes etapes en què es consumeixen gairebé tots els recursos del planeta. Així que som molt recents en comparació amb quan esperaríem que aparegués una altra vida avançada.
Si bé el nostre planeta només ha existit durant el darrer 30% de l’Univers, la nostra línia de temps evolutiva correspon a l’u per cent de la vida útil dels planetes de llarga vida. Essencialment, això significa que el 99 per cent de les formes de vida avançades al nostre Univers apareixeran en un futur després d’avui. Agreguem a això el fet que no tenim evidència de civilitzacions alienígenes ocupant altres llocs del cosmos (cosa que es torna més probable amb el temps), per això arribem a la conclusió inevitable de que la humanitat és una civilització encara massa “primerenca”.

Usant la vida a la Terra com a plantilla, Hanson argumenta al seu estudi que hi ha vuit passos possibles entre les primeres formes de vida conegudes i on és ara la humanitat, amb un novè pas que representa el nostre possible futur. Aquests consisteixen en:

1 Sistema estel·lar habitable (orgànic i planetes habitables)
2 Molècules reproductives (per exemple, ARN)
3 Vida unicel·lular procariota
4 Vida unicel·lular eucariota
5 Reproducció sexual
6 Vida útil multicel·lular
7 Animals capaços de fer servir eines
8 Civilització industrial
9 Colonització a gran escala

A cada pas, la probabilitat de fracàs augmenta, tenint en compte a més que alguns poden trigar més a aconseguir-se que altres. La combinació d’aquests passos és el que van anomenar la “llei de poder de passos evolutius”, on cada pas té un impacte en si una espècie pot avançar prou abans que una altra civilització ocupi el seu espai i els suprimeixi. Tenim molts exemples a la Terra de civilitzacions que després d’expandir-se i convertir-se en poderoses, s’ensorren per moltes raons i deixant pas a una altra civilització que ocupa el seu lloc.

La història dels esdeveniments a la vida a la Terra suggereix que hi va haver de tres a nou passos difícils pels quals la vida va haver de passar per assolir el nivell actual i que la majoria dels planetes com el nostre, mai arriben al nostre nivell abans de que es tanqui la finestra a la vida en aquell planeta. Per tant, la vida avançada com la nostra és força rara. També podem considerar que és rara perquè no veiem cap manifestació de vida al nivell més avançat que faci grans impactes visibles a l’Univers. (En aquest punt jo hi posaria tota la fanfarria ovni i ufo que existeix).

“Per tant, -afirma Hanson-, sabem que hi ha un ‘gran filtre’ entre la simple matèria morta i l’expansió de la vida duradora”. En altres paraules, hi ha una data límit per a la vida avançada a l’Univers, on ha d’emergir i assolir la complexitat abans que una espècie més antiga i avançada la superi. Lluny de col·locar la humanitat sola a l’Univers, la perspectiva que la humanitat sigui una ‘arribada primerenca’ suggereix que hi ha moltes civilitzacions, així com algunes que encara no han aconseguit una etapa avançada de desenvolupament.

“Si apareixen civilitzacions alienígenes a l’atzar que després s’expandeixen per colonitzar i refer l’univers, aleshores una vegada que tot l’Univers estigui ple d’aquests alienígenes, no quedaran llocs perquè la vida evolucioni cap al nostre nivell”, afegeix Hanson. “És a dir, els ‘extraterrestres de subjecció’ crearan una data límit perquè aparegui la vida avançada. Aquest termini és d’aquí a uns pocs milers de milions d’anys. En relació amb aquest termini, ja no serem uns primerencs”.

El paràmetre final de l’estudi es basa en la suposició que el temps i l’espai que ocupem són representatius de la norma. Segons el model de civilització, aquest és el resultat d’un efecte de selecció pel qual la vida alienígena avançada s’expandirà eventualment per omplir l’Univers. Això planteja l’aspecte final que Hanson i el seu equip consideren, de com les civilitzacions menys desenvolupades fan la transició per convertir-se en desenvolupades, també conegut com passar de ser “tranquil·les” a ser “fortes”.
Les civilitzacions sorolloses s’anomenen així perquè augmenten el volum (de l’espai), canvien l’aparença dels volums (els signes d’activitat produeixen tecnofirmes). Les civilitzacions silencioses són aquelles que no augmenten els volums ni les alteren, cosa que descriu efectivament el nostre nivell actual de desenvolupament. Amb el temps, les civilitzacions tranquil·les (si sobreviuen) avançaran fins al punt que elles també es tornaran sorolloses, sempre que ho facin abans que passi la data límit.

Una conclusió positiva d’aquest estudi és el fet que mentre que els primers esforços del SETI (Cerca d’Intel·ligència Extraterrestre) es van guiar per conjectures que estaven subjectes a molta incertesa, ara tenim prou dades sobre els tipus d’estrelles i exoplanetes al nostre Univers per poder fer inferències més intel·ligents.
“És emocionant que estiguem aquí ara”, va dir Hanson. “Ja no especulem sobre extraterrestres; estem raonablement segurs que existeixen, i podem dir on són a l’espai-temps. Tenim un model estadístic simple que ens diu on estan, què estan fent i on podríem trobar-los”.

He resumit molt i també li he donat una interpretació personal a l’article escrit a la revista Universe Today. He reproduït aquí diversos paràgrafs de l’estudi realitzat per Robin Hanson perquè m’ha obert una nova finestra mental a l’hora de mirar a l’Univers i a nosaltres mateixos, com una espècie que de moment ha arribat fins a un estat de desenvolupament havent superat una sèrie de passos decisius, que si no els haguéssim superat, evidentment ara no estaríem aquí. És evident que encara queda algun pas per fer i que si no ho aconseguim superar, ens impedirá transformar-nos en una civilització del futur.

https://youtu.be/UjtOGPJ0URM

Tags: OPINIÒ

Entrades similars