Després de molts anys i per molta casualitat, un bon dia em vaig retrobar amb una gairebé oblidada cosina germana. De petits havíem jugat junts i havíem tingut una bonica relació perquè els nostres pares vivien força a prop. Ara tots dos ja érem grans i cadascun per la seva banda ens havíem fet i viscut les nostres pròpies vides.
Amb aquell bonic retrobament varem creure que valia la pena celebrar-ho un dia en un restaurant, per explicar-nos com i de quina manera, havien transcorregut les nostres vides, durant tots aquells anys.
Ella, que encara conservava aquelles boniques faccions que va tenir de joveneta, va estar molt agradable duran tot el dinar i tots dos vam quedar força sorpresos de les experiències viscudes, cadascun pel seu costat.
Recordant vells temps, encara que jo només era un nano, ella m’havia agradat molt i vaig voler aprofitar aquell retrobament per dir-ho. La cosina, prenent-se el meu comentari segurament com un compliment, no li va donar més importància.
Després d’aquell agradable dinar la vaig acompanyar fins a l’aparcament on tenia el seu cotxe, ens varem acomiadar i com sempre se sol dir, ens vam prometre que ens tornaríem a veure sense deixar passar tant temps.
No sé per quina curiosa raó, però en acomiadar-me, li vaig fer un petit petó als llavis. La vaig mirar i vaig veure que els seus ulls estaven tancats.
Aquesta petita història que es va acabar just aquí, em va fer pensar el fet de que, només amb una petita espurna, es podria originar una relació incestuosa entre cosins. I al mateix temps, també em vaig preguntar si el meu comportament, havia estat una mica incestuós.
Tot això perquè l’incest m’atrau i em fascina. Crec que per això va ser ser universalment prohibit.
Es va prohibir l’incest perquè així es convidava a buscar fora del cercle de l’endogàmia la connexió matrimonial. La prohibició de l’incest era una prescripció positiva: l’exogàmia.
Però, si et demostressin mitjançant un test genètic irrefutable que la teva parella comparteix la teva sang en primera línia, o el que és el mateix, que sou germans o cosins germans, series capaç de renunciar a l’amor de la teva vida per un grapat de gens? Ocultaries el resultat del test a la teva parella? Sentiries remordiments durant la teva propera trobada sexual?. O pel contrari, en gaudiries com d’una exquisida perversió?
L’incest és un tema recurrent a les novel·les del romanticisme del segle XIX, i per descomptat apareix en clàssics com Èdip Rei de Sòfocles.
A la Bíblia, Adam i Eva van tenir diversos descendents, com el malaguanyat Abel, l’eficaç Caín, i després Set, que va engendrar Enós, etc. I, sempre segons les escriptures, d’aquesta cruïlla sortiren totes les tribus que avui poblen la Terra. És obvi que els fills es van ficar al llit amb la seva mare Eva, o entre ells, en el cas de les filles a les quals el text no posa nom. D’altra manera, no es pot entendre l’origen de la resta de la Humanitat, però si algun creacionista té l’amabilitat d’il·luminar la meva ignorància sobre això, quedaré molt agraït.
Calígula, un dels grans monstres que ens ha regalat la Història, a més de jeure al llit amb el seu cavall Incitatus, va estar sempre enamorat de la seva bella germana Drusila, amb qui compartia la seva no menys desitjable esposa Cesonia. Però a Roma, oh Roma… ! tot era possible. Ens hem tornat uns timorats?
No hi ha cap mecanisme natural per detectar un germà o germana abans de tenir relacions sexuals, amb descendència o sense, aquest és un altre tema. L’únic mètode és l’anàlisi de l’ADN i les partides de naixement.
Però si t’enamores bojament d’algú i en l’últim moment un guardià de la virtut interromp la cerimònia del casament, puja a l’altar (o al despatx civil) amb uns documents a les mans. Et passa l’amor de cop i de sobte avorreixes la teva parella?
I parlant de casaments, aquestes celebracions generadors d’incestos! Et presenten una cosineta a la qual no havies vist en deu anys i resulta ser una princesa lasciva que et fa senyals perquè la segueixis al bany…
Floquet de Neu, el famós goril·la blanc ja mort, era albí perquè un oncle es va ficar al llit amb una neboda, i es va alterar un gen. Els científics diuen: “Podem crear un altre goril·la albí, però seria científicament estèril i èticament reprovable, ja que l’albinisme és una malaltia”. Els Borbons no són albins, però només cal fer una ullada als seus retrats i biografies per entendre en quina classe de conte de terror endogàmic es desenvolupa la nostra incestuosa Corona.
L’incest és un tabú social, però no és natural. A l’Edat Mitjana es va intensificar la lluita contra l’incest fins i tot entre parents molt llunyans. Però l’únic que pretenia amb això la santa església catòlica, era reduir el nombre d’hereus i facilitar així que els béns i les propietats passessin a les seves santes mans. La legislació actual varia molt segons els països, fins i tot dins de les mateixes àrees geogràfiques.
El meu punt de vista personal és que, amb qui es fiqui un al llit és un assumpte que s’ha de dirimir entre adults, sense cap problema. Però només en el cas que aquests jocs de llit no provoquin descendència, cosa que hauria d’estar prohibida (i em remeto de nou al funest llinatge borbònic).
I per als més conservadors, us recordo que la forma més inofensiva d’incest és la masturbació.
