És fascinant aquesta atracció gairebé instintiva que tenim per la pilota, com si la seva forma perfecta ens cridés d’una manera primitiva. L’esfera, amb la seva absència de vèrtexs i la seva simetria absoluta, ha captivat la humanitat des de sempre. Potser perquè és la forma del món que habitem, potser perquè rodar és un moviment natural i lliure, sense entrebancs, o potser perquè té una simplicitat elegant que ens permet jugar sense grans complicacions.
Des de ben petits, els infants volen tenir una pilota, fer-la rodar, llançar-la i atrapar-la. No necessiten normes ni regles per divertir-se amb ella. Amb el temps, aquest joc espontani es canalitza en esports estructurats, on la pilota esdevé el centre d’unes normes i estratègies que mobilitzen emocions col·lectives. El futbol, el bàsquet, el tennis, el golf, el beisbol… pràcticament tots els esports més seguits tenen una pilota com a protagonista.
Però la idolatria per l’esfera va més enllà de l’esport. Les boles de cristall, les boles de billar, les monedes arrodonides, fins i tot la manera com representem els planetes i les estrelles… La forma esfèrica ens acompanya en la cultura, la ciència i la vida quotidiana. És com si el cervell humà trobés en ella una mena de perfecció geomètrica que ens resulta irresistible.
Potser és perquè la pilota simbolitza el moviment constant, el joc etern, la possibilitat de reptes nous. Quan una pilota bota, sabem que l’acció continua, que encara hi ha partida, que el joc no s’ha acabat. I potser, al cap i a la fi, el nostre amor per la pilota no és res més que una metàfora d’aquesta energia que ens fa avançar, córrer i seguir jugant.
En resum, la pilota és un objecte carregat de significat i simbolisme per a l’ésser humà. La seva forma, moviment i el paper que juga en els nostres jocs i esports la converteixen en un objecte fascinant que ens atrau i ens captiva des de la infància fins que som vells.
Jo també tinc la meva piloteta, petita i blanca. Els que juguem a golf en diem la bola. És menuda però és capaç de desencadenar grans alegries i grans fustracions.





1 comentari. Leave new
M’ha agradat el post. Es d’aquells que, sense ser transcendentals, et fan pensar, buscar dins la memòria objectes rodons de tota mena. I es veritat la teva observació, es molt mes agradable una forma rodona, a la vista i al tacte, que una amb arestas. Proba de tot aixó es l’expresiò: ha sortit rodó.