LLOP SOLITARI

En el silenci de la solitud,
trobo el meu refugi, la meva veritat.
Un jardí interior, on floreix
la calma, la pau, i la meva ànima creix.

Com a llop solitari, enfrontant la vellesa,
amb records de manades i joies de la joventut,
avui miro enrere, i somric sense presses,
aquesta vida, tan plena, no em sento sol, ni mut.

Ja no corro per prats, ni ululo a la lluna,
les pells es fan més fines, i el pas, més lent i pausat,
però en el cor, encara hi ha un foc que s’encén,
i en els ulls, un esclat, que no s’ha apagat.

Les il·lusions, com estrelles, brillen en la nit,
guies en aquest camí, on tot es va transformant,
la solitud, ara és escolta, un moment per sentir,
la pròpia veu, que en silenci, sempre ha estat cantant.

I en aquesta vellesa, que em regala saviesa,
trobo la pau que cercava, l’ànima en calma,
la vida, un gran llibre, on cada pàgina és un tresor,
i jo, el lector, que gaudeix d’aquesta gran aventura.

Així que, llop solitari, amb el cap ben alt,
miro al futur amb confiança, i al passat amb grat,
sabent que la vida, en cada etapa, ens regala un do,
i que la felicitat, és un camí, no un lloc on arribar.