Miro i llegeixo a la meva sopa aquests titulars: Vladímir Putin, conegut com el pacificador de Txetxènia, buida un pot sencer de poloni sobre el seu cap per confusió, creient que era un regenerador capil·lar. Als 90 anys d’edat, Fidel Castro es casa a l’Havana amb la coneguda cantant nord-americana Madonna. Quan tothom creia que el seu cos jeia al fons del mar, Ossama Bin Laden apareix mort per sobredosi al seu apartament de Manhatan. La Interpol descobreix a Sibèria el zulo on vivia amagat el buscat expresident George W. Bush. Elvis Presley encara és viu en un geriàtric de Minessota …
De totes les sopes de la meva vida, la que més m’agrada és la sopa de lletres pel que té de fantasia i de casualitat: bufar la cullera calenta, fer saltar unes lletres i la imaginació. Un plat de sopa que porti l’alfabet dins implica fer-li un cop d’ull a tot allò que encara està per escriure. La literatura del futur. Versos que estan per descobrir i titulars de diaris inventats com La Razón, que naveguen a la recerca d’una notícia que els alliberi de l’etern pul·lular pels confins del no-res. Frases, llibres i versos que esperen ser creats amb totes les lletres d’una sopa.
SOPA DE LLETRES
