Eu moll

Des que em vaig jubilar, ara farà tres anys, solc residir durant quatre o cinc mesos al Port de Pollença i la resta de l’any a Barcelona, la meva ciutat natal. No cal dir que ho faig perquè Mallorca m’agrada molt i perquè al meu ADN segur que conté força material genètic mallorquí, ja que la meva mare va néixer a l’illa. Des de la meva remota infància llavors, m’he nodrit de la llum, del color verd maragda de la seva mar i del penetrant olor dels seus camps, barreja de figuera, ametller i figues de moro. De petit però, no vivia pas al Port de Pollença (els pollencins el nomenen ‘eu moll’), de petit deia, passava un mes de les llargues vacances estivals amb els avis, al barri de Santa Catalina a Palma i després quan venien els pares, anàvem uns dies amb la família de Muro per després traslladar-nos en pocs quilòmetres a Can Picafort, per gaudir la resta de l’estiu a la platja. No cal dir que en aquesta època Mallorca encara no havia estat envaïda per la marabunta turística. A Can Picafort que no existia ni un sol hotel, observàvem curiosos a l’únic turista francès que hi havia, home solitari, que cada dia sortia amb la seva petita barca per pescar fent submarinisme. La meva mare en canvi sí que va viure una part de la seva infància al Port de Pollença doncs l’avi, o sigui son pare, fou un extremeny vingut de Badajoz i allistat en el cos de carabiners republicans i que va estar destinat durant diversos anys al Nord de l’illa per controlar el contraban de tabac del territori. De llavors ençà, aquesta terra mallorquina i distant de Palma, on la Serra de Tramuntana acaba en el cap de Formentor, ha estat històricament colonitzada per un fidel turisme britànic, mentre que a la resta de l’illa ha prevalgut majoritàriament el d’origen teutó. Jo em vaig enamorar d’eu Moll perquè encara conserva aquesta màgica serenitat, sense presses, d’aquests dies d’abans, quan tan sols era un port per a pescadors. M’atrau la relativa bonança d’aquest balneari, on la vida del dia a dia és encara molt tradicional i mallorquina. Per això, durant el llarg hivern que la meva vida transcorre com una crisàlide en l’enèrgica Barcelona, desitjo amb tota l’ànima que arribi abril i amb ell la primavera, perquè els dies comencen a ser més llargs i perquè finalment, puc començar a fer eclosió en un perfecte jubilat mallorquí.