La Gran pregunta

“No es pot ensenyar res a un home; només se li pot ajudar a trobar la resposta dins de si mateix”
Galileo Galilei.

El nostre món és un lloc incert on es generen constantment milers de grans preguntes. Per començar, jo sòl fer-me moltes a mi mateix perquè mai he sabut a qui preguntar-les. De totes elles, que com he dit són moltes, n’hi ha una que per a mi és la gran pregunta, la mare de totes les preguntes i diguem el melic de gairebé totes les altres.

Des de tots els temps, cultures, filosofies i religions, ens parlen del despertar de la consciència. Evidentment tot i que tots la tenim, roman adormida o en estat latent, esperant per nosaltres. En alguns casos treu el cap gairebé sense voler, en altres és buscada a través de camins enigmàtics i al·lucinants.
Aixó vol dir que, des del mateix instant en què naixem, en major o menor grau, comencem a prendre consciència de nosaltres mateixos. Així, transitem des del nivell més baix de consciència, la bàsica i animal, fins a arribar als estrats més alts de la consciència còsmica o divina.
Per a uns més present que per a altres, la veritat és que més enllà de la nostra pròpia voluntat la consciència ens connecta amb totes les coses animades. Tenint en compte que no hi ha cosa que no sigui animada en el món físic, des dels nostres cossos fins als electrons d’una pedra, podríem dir que estem connectats per aquesta energia universal i infinita de consciència vital.
Les nostres creences es fonamenten en què un fet o una cosa la considerem verdadera o comprensible, perquè objectivem el seu contingut presentant-lo amb una proposició lògica.

No només he necessitat tota aquesta retòrica introducció per arribar a la meva gran pregunta o big question, sinó que  a més necessito formular-la després de tota la següent ‘parrafada’ a manera de zoom:

Puc entendre el big bang i quan dic que puc, em refereixo al fet que la seva formulació i interpretació lògica són el resultat de moltes teories i investigacions científiques que arriben a un mateix resultat.
Puc entendre coses que no es veuen, com l’energia fosca, causant de la pressió que tendeix a accelerar l’expansió d’Univers, resultant en una força gravitacional repulsiva.
Puc entendre la curvatura de l’espai temps, causant de la teoria de la relativitat general enunciada per Einstein.
Puc entendre com la intensíssima gravetat d’un forat negre, provoca una singularitat embolicada per una superfície tancada anomenada horitzó de successos.
Puc entendre els hipotètics forats de cuc que funcionen com una drecera a través de l’espai i del temps.
(I a partir d’ara, per simplificar una mica, abandonaré aquest mega-univers per anar tancant el meu zoom).
Amb alguna dificultat, puc fins i tot arribar a entendre la paradoxa del gat viu i el gat mort de Schrödinger com una interpretació de la mecànica quàntica.
Puc entendre que l’origen del nostre diminut planeta és el mateix que el del nostre sistema solar fa uns 4.570 milions d’anys, formant-se a partir d’una nebulosa proto-solar.
Puc entendre, encara que es desconeguin els detalls de l’origen de la vida, que hi hagi dues teories: la que defensa la hipòtesi de la panspèrmia, on la matèria orgànica va poder haver arribat al nostre planeta des de l’espai, i la hipòtesi dels que argumenten que va tenir origen terrestre.
Puc entendre la teoria del primer replicador, aquella primitiva molècula que posseïa la capacitat de fer còpies de si mateixa i va ser la precursora de l’actual ADN, com també puc entendre l’endosimbiosi amb els seus tres dominis de vida.
Puc entendre que gràcies a l’acumulació d’oxigen produït per la fotosíntesi, els organismes i procariotes van començar a multiplicar-se i a adaptar-fora de l’aigua, i que 600 milions d’anys després, en el supercontinent Pangea van aparèixer els primers vertebrats.
Puc entendre totes les extincions massives ocorregudes fins a arribar a la fi del període Eocè, fa 34 milions d’anys on van aparèixer els Basilosaurus que més tard van donar lloc als dofins i balenes.
I tota aquesta llarga desfilada fins arribar als primers animals classificats amb el gènere Homo: Homo erectus i Homo sapiens.
Puc entendre i entenc, tota l’evolució posterior fins arribar als nostres dies.

I puc entendre, que totes aquestes gairebé infinites casualitats, totes, s’han succeït en un insignificant planeta perdut en els confins de la Via Làctia.
Puc entendre, que daixonses, sigui fill de daillonses.
Puc entendre que tu siguis tu: raça humana, pell blanca i europeu.
Puc entendre que hagis nascut, el dia en què vas néixer … 

Fins i tot puc entendre que la meva mare estigués prenyada, el desembre de 1947.

Però la meva gran pregunta és i serà:

-Perquè jo sóc jo, i no un altre?

No puc entendre perquè jo, intrínsecament jo, en tot aquest immens zoom des de l’univers, sóc jo: el joanet.

Sincerament, que algú m’ho expliqui.

Doncs aquesta i no una altra, és la meva gran pregunta que a falta de resposta, no em permet tancar el meu últim esglaó de consciència.