Un viatge al futur

Avui he decidit  fer un viatge:  viatjar al futur.
He indagat a Google en les teories d’Einstein sobre la relativitat, tant la general com l’especial  i he pogut constatar que viatjar en el temps, ja és possible.
Buscant doncs la immediatesa i sentit pràctic, he trobat que una de les opcions per viatjar al futur, és per mitjà d’un wormhole o forat de cuc que tot i que encara no s’hagi descobert cap, molts científics han contribuït amb les seves pròpies teories sobre com podrien funcionar , incloent al de la veu robòtica Stephen Hawking. Una de les limitacions però, és que necessito moure una de les boques del forat de cuc a gairebé la velocitat de la llum i jo no disposo de tecnologia per fer això, encara.
Una altra opció és viatjar a través del time dilation o dilatació del temps ja que segons sembla això no és cap teoria sinó un fenomen completament real. La dilatació del temps es refereix al fet de que el temps passa més a poc a poc per a un rellotge que es mou que per a un estàtic. A més la força de gravetat se suma també a la diferència en el temps transcorregut. Aquesta és la raó per la qual els rellotges a l’Estació Espacial Internacional van una mica més lents que el dels que són a la Terra. Considerant que l’estació es mou més ràpid i no està afectada per la gravetat, el temps allà dalt, transcorre més depressa.
Un millor exemple d’aquest efecte té a veure amb els satèl·lits GPS. El xip GPS al telèfon mòbil funciona perquè hi han 24 satèl·lits al voltant del planeta que triangulan la nostra ubicació basant-se en el temps que triga la informació en viatjar cap i des del dispositiu.

No obstant això, en construir el sistema GPS, els científics van aprendre que els rellotges atòmics en els satèl·lits caminen una mica més ràpid, ja que s’estan movent a 14.484 km / h en òrbita. Per ser més específic, perden 8 microsegons al dia. Sembla una xorradeta, però és suficient per errar amb la nostra ubicació. Per aquesta raó, la tecnologia GPS fa ajustos en els rellotges per compensar els efectes de dilatació del temps.

És interessant però segueix sent molt complicat i fora de l’abast de la meva butxaca. Fins que per fi crec haver trobat una solució fàcil, ràpida i sobretot barata. 

Llegeixo a Google que investigadors de diferents universitats de Suècia, Estats Units i Canadà (aquestes referències sempre queden molt bé, siguin certes o no) han trobat evidències de la cronestesia, que és l’habilitat del cervell humà de ser conscient del passat i el futur i viatjar -mentalment- en el temps. A més han descobert que pensar sobre un mateix tema, però en diferents temps, s’activen diferents regions del cervell.

Dit i fet. Aquesta és la meva solució per moure’m cap al futur.

Penso que encara que podríem dir que l’únic que existeix és el present, que el passat i el futur són il·lusions, però podríem arribar a dir de la mateixa manera que el present és igualment una il·lusió. Com sigui, és indubtable que posseïm la capacitat d’evocar el passat, a vegades amb una claredat que no té res a envejar al suposat temps present i, de la mateixa manera, podem imaginar el futur i situacions que encara no han passat.

I tot això, aquesta obstinació de viatjar al futur no és per saber quin partit polític guanyarà les eleccions de Juny perquè me la porta fluixa, ni tan sols per saber si Catalunya aconseguirem la independència d’una punyetera vegada. Tampoc m’interessa saber com serà el món d’aquí mil anys. Només vull viatjar al futur unes horetes: exactament a les 21:30 d’avui dissabte. Copiar els 6 números de la primitiva que té un pot de 28.500.000 euros, tornar, omplir la papereta i jugar-la. Així de senzill.

I així ho he fet. Ha estat una concentració tremenda adreçada a només unes hores, just en el moment que per la tele donaven els números guanyadors de la Loteria Primitiva d’avui.

I he tornat. La combinació dels sis números guanyadors serà aquesta:
5 -12- 33- 38- 42- 48
Ni forats de cuc ni dilatació del temps. Simplement una sessió de cronestesia, Avalada pel Dr. Franz de Copenhague.
Demà ho sabrem i jo tindré una pasta per explicar-ho.