Vocabulari de golf

La rutina -cal recórrer sempre a la rutina- et dius amb urgència com has fet milers de vegades.
Sense deixar de mirar la bola, engrandeixes el camp de visió per percebre si els teus companys fan gestos d’impaciència, però no. Potser no ha passat una eternitat com creus i només han estat uns pocs segons. Repasses de memòria tota la cadena cinètica del swing, començant pel stance, supervisant ràpidament el grip, la col·locació i pressió del pal al palmell de la mà esquerra i la suau col·locació damunt d’ella del palmell dret intercalant els dits, la correcta posició de la columna vertebral amb el cul alçat i sobretot, que l’espatlla dreta estigui lleugerament més baixa que l’esquerre. Amb la cua d’ull, fas una última comprovació que la cara del pal estigui apuntant a l’objectiu. Després i sense pausa, procedeixes amb el backswing pujant lentament el pal, girant sincrònicament el tòrax, amb els braços estirats però no tensos i sense moure els malucs aixecant-lo fins darrere del cap, procurant que el colze dret estigui el més enganxat al cos possible. Al final de backswing pressentiràs que el cap del pal està apuntant a l’objectiu, iniciant a continuació el downswing. Aquí les variables cinemàtiques seran les velocitats lineals màximes del maluc dret i maluc esquerre, espatlla esquerra, colze esquerre, grip, cap quiet i sempre amb el pal per dins, fins a la bola. A partir de l’impacte, li seguirà el follow through, que encara que la bola ja ha estat impactada, no és menys important. És el moviment que si està ben fet, et confirmarà que els anteriors han estat correctes … serà la teva signatura.
Tornes a respirar profundament, et prepares però de sobte, alguna cosa inesperada deté tot el procés de concentració: un pet.
Oh déu, és un sobtat pet que totalment incontrolat, ràpidament s’està obrint pas decidit a sortir, i déu sap com!
Aquest matí d’hora i abans de començar el partit, tu i els teus amiguets d’equip us heu esmorzat un plat de seques amb botifarra i ara, en aquest precís instant, el teu pecat de gula matutina t’està passant factura.
Bé, li dónes a la bola, o què? -inciten els teus ja impacients companys-.
Amb la rutina destrossada, la concentració interrompuda, l’harmonia corporal feta miques i amb el sabor de les mongetes encara a la boca, deixes de respirar, estrenys les dents, aixeques rígidament el pal i com has fet abans en més de mil i mil vegades, li fots hòstia a la bola però aquesta vegada amb un sol objectiu: intentar fer coincidir, en les poques mil·lèsimes de segon que disposes, l’imminent so del pet, amb l’impacte a la bola.

I ho has aconseguit! Ha estat un èxit. Ningú s’ha adonat. El pet ha coincidit exactament amb l’impacte, que per cert ha estat contundent i que a més per assegurar-te, li has afegit un fort gemec igual als que emet Rafa Nadal quan fa el servei.
Però això si, el swing, amb el backswing, el downswing y el follow through, han estat horribles: sense harmonia, sense tempus, precipitats i el que és pitjor: la bola ha sortit disparada amb un exagerat slice que sort tindràs si la trobes entre els matolls.