A l’estiu tota cuca viu

Ahir 9 de Juliol, vaig anar a l’aeroport de Palma a buscar la meva filla Mònica que arribava de Barcelona per passar uns dies amb nosaltres al Port de Pollença. Vols procedents de i vols amb destinació a, transformen la terminal en un autèntic termiter internacional. Trànsit d’equipatges de mà amb rodetes fent croc-croc i guiris amb l’uniforme de vacances ja posat, corra cuita buscant els cartellets de les agències, hotels o autocars. Una visió que res fa pensar que allò sigui l’arribada a l’illa de la calma.
Lògicament en dissabte, l’avió de la meva filla portava ja uns 55 minuts de retard. Minuts que vaig decidir deixar passar tranquil·lament assegut, evitant d’ésser contaminat per aquell estrès turístic que m’envoltava i observar tot aquell flux i reflux humà, a ritme de les arribades i sortides dels vols.
Sense cap dubte l’estiu, és l’estació de l’any més esperada i més desitjada. Per què serà que tots preferim l’estiu a l’hivern? Personalment adoro aquest lluminós, calorós i suat període de l’any amb aquest afany d’exhibir el propi body i on poder mostrar totes les carns del cos així com tots els bonics tatuatges des del coll fins al mateix prepuci. També m’encanta aprendre de memòria la cançó de l’estiu i cantar-la a viva veu mentre em desfogo ballant a qualsevol revetlla matinera. Adoro la bullidera de les grans ciutats i sentir aquella bufetada d’aire calent a la cara que surt a raig dels aires condicionats dels comerços mentre passeges per la vorera del carrer. Vibro davant el caldejat asfalt, ple d’interminables cues de cotxes, que surten o tornen de la ciutat i, enmig del gran col·lapse, veure sortir de les finestretes, bonics peuets nus de les caloroses noies o senyores acompanyants. No puc resistir el plaer d’esperar el meu torn d’una hora en el bonic restaurant o quiosquet de platja per a després, assaborir una urgent i ja passadeta paella. La cridòria dels nens que un cop acabades les escoles i les posteriors colònies, els pares intenten col·locar-los desesperadament amb els respectius i patidors avis. M’agrada posar la ràdio i escoltar els anuncis que aquest estiu, tots els preus pujaran una altra vegada, mentre l’importat mosquit-tigre, causarà estralls entre la població. També diuen que a les costes mediterrànies, tindrem una autèntica plaga de meduses que farà impossible el bany, encara que els governs locals ens tranquil·litzen a continuació davant l’anunci de la instal·lació de cinc mil nous llocs de socors a les platges. També s’espera que la ja familiar legionel·la de cada any, aquest estiu afecti només a tres mil persones. M’encanta encara més, escoltar l’advertiment que si encara no tinc feta la meva reserva d’hotel i avió, possiblement ja no puc anar enlloc. I és que no puc resistir-me als overbookings, a les vagues de pilots o controladors de cada agost i als petards del meu carrer, que viu en constant revetlla. Si a tot això li sumem els turistes de la maleteta de rodetes que estic veient, la programació d’estiu de les televisions, els incendis forestals, les festes majors, les havaneres i la salsa maonesa contaminada, no tinc més remei que declarar a l’estiu com a l’estació més meravellosa de l’any.