John Lennon

Era dimars, 9 de desembre de 1980 i eren les vuit del matí quan sortia de l’hotel Grand Hyatt del carrer 42 i, encara que em trobava només a una cantonada de l’oficina al Chrystler Building, no esmorzava mai a l’hotel perquè preferia fer-ho en un dels nombrosos diner de...

Bombay

El meu seient de classe turista, va ser molt còmode durant tot el viatge, perquè estava situat al costat d’una de les sortides. Quan l’avió va parar davant de la terminal i la comporta es va obrir, un aire calent i dens em va colpejar la cara. Una olor indescriptible a espècies es...

El Mariano

A la clínica Sant Jordi de Sant Andreu un 28 de desembre, dia dels innocents, naixia el Mariano. Cinc dies abans, ho havia fet jo i en la mateixa clínica. La mare del Mariano i la meva doncs, es van conèixer per la idèntica circumstància i mentre ens donaven la mamella, es van dir que...

Santa Agnès

En els anys cinquanta, era jo encara molt petitó per assabentar-me de la difícil realitat que vivia aquella Catalunya de la llarga postguerra. El meu univers no anava més enllà del pur entorn familiar i les seves vivències més properes. Però en aquell entorn, ple de noves emocions, aprenies...

La solta

Era un divendres a la tarda, ho recordo bé perquè en general, totes les pràctiques de aterratges i enlairaments les feia al matí o al migdia, però aquest dia, el meu instructor Diego m’havia citat a les cinc de la tarda.Vaig arribar a l’aeroport de Sabadell i vaig anar directament...

El Choni

Era febrer de 1967 i em vaig aixecar molt d’hora perquè m’esperava un llarg viatge per carretera fins a Peníscola i dic llarg, tenint en compte de l’any que estic parlant. Els més de 250 quilòmetres que separaven Barcelona de Peníscola, es feien per carretera nacional...

El meu quart (i últim) mar

Feia pocs minuts que havia deixat anar l’amarratge de Port Balís i estava creuan el petit far de la bocana. Era a principis d’abril i el Garbí bufava moderadament com ho venia fent cada dia. El cel estava encara bastant cobert de núvols perquè unes hores abans havia caigut un...

Entre dos mars

Des que va acabar el post del meu tercer mar fins a l’inici del que considero que va ser el meu quart mar, m’he adonat quan ho anava a escriure, que van passar vint-i-set anys i he pensat que és un parèntesi massa llarg per justificar el pas d’un mar a l’altre. Per això...

El meu tercer mar

El MS Augustus va ser un transatlàntic construït el 1950 per a la Itàlia Line. Germà del MS Giulio Cesare, les dues naus van ser dissenyades per navegar la ruta Itàlia – Amèrica del Sud. El 4 d’agost de 1973 la Joana i jo, en una altra decisió dràstica que segurament...

El meu segon mar

Tinc molt clar quin va ser el meu segon mar.A finals dels anys seixanta i a causa de la meva sempre dolenta previsió del futur, vaig haver de complir el servei militar forçat i, naturalment, el meu destí no va poder ser altre que la marina. Després de tres humiliants mesos al centre...

El meu primer mar

Deia Pablo Neruda que necessitava el mar perquè el mar li ensenyava. El meu mar, sens dubte m’ha ensenyat molt i potser és per això que també necessito veure’l i sentir-lo sovint. Aquí al Port de Pollença el tinc cada dia. A s’hora baixa, en els meus quotidians passejos de...