Hello Tokio

Eren les deu del matí i estava a l’habitació de l’hotel amb la cara deformada. Les parpelles inflades que amb prou feines em permetien obrir els ulls. La resta del cos el tenia ple d’inflors amb grans taques vermelles que em provocaven una desagradable picor, o sigui com el Dr....
Continuar llegint

Ultramarins

Quan jo era nano i ningú sabia encara el que era un autoservei perquè ningú l’havia inventat, al meu barri la gent anava a comprar a la plaça. Després i més a mà, hi havia la botiga de queviures, la lleteria que feia una forta olor a fems i vaca clausurada, la sempre fumejant i...
Continuar llegint

Hominem et pecus

Burro, animal, ase, això és una animalada, cara de gos, ets un bèstia … són alguns exemples de com desqualifiquem a algú comparant-ho amb un animal. Els animals, pobrets ells, no pertanyen a aquesta categoria superior, intel·ligent i civilitzada a la qual pertanyem els humans....
Continuar llegint

Ses casetes des capellans

La Mallorca encisadora,adolescent, la ingènua,la dels viatges de nuvis,la s'endugué el progrés mal entès. Dissabte passat, n’Antonia ens va convidar a sopar a la Joana i a mi, en ses cassetes des capellans. Després d’un entrant de sobrassada casolana i formatge maonès, vam menjar...
Continuar llegint

Vine al paradís

La mar m’agrada, sí. Ha format part de la meva vida i crec que queda bastant de manifest en aquest blog. I sempre que em refereixo a la mar, ho faig òbviament des d’una prespectiva Mediterrània.Conec l’Oceà i he navegat per ell, però el meu concepte de mar és el que vaig...
Continuar llegint

Volant pel Grand Canyon

Tot l’equip de rodatge que érem uns quinze en total, viatjàvem des de Houston, Texas, fins a Page, una petita ciutat situada a Glen Canyon Dam, la segona presa més important del riu Colorado de la qual es va originar el llac Powell, just a la state-line que divideix Arizona de...
Continuar llegint

Bruixes, bruixots i xuetes

La primera gran virtut de l’home va ser el dubte i el primer gran defecte la fe   (Carl Sagan) Feia temps que em venia de gust escriure un post dedicat als albiraments d’ovnis i abduccions a Mallorca perquè havia llegit alguns casos francament divertits i assenyalar, de passada, que...
Continuar llegint

Moros, cristians i cyberislam

No m’agrada parlar del que no sé, sobretot no m’agrada parlar del que no pertany a la meva vida. El que, en tot cas, ho podria fer només per encàrrec. Però aquest matí m’he despertat com tants, amb la notícia de Niça. Un atac que pertany a la meva vida?Aquí a Mallorca en menys de dues...
Continuar llegint

Els peixos tenen memòria

D’entre milers, vas fer eclosió per viure, perquè això de néixer, és cosa de mamífers. Encara que la teva sang no és calenta, va ocórrer un tebi dia d’abril i des d’aquell instant vas saber, que el teu món era blau. Fossis insignificant o fútil, d’aquell infinit...
Continuar llegint

A l’estiu tota cuca viu

Ahir 9 de Juliol, vaig anar a l’aeroport de Palma a buscar la meva filla Mònica que arribava de Barcelona per passar uns dies amb nosaltres al Port de Pollença. Vols procedents de i vols amb destinació a, transformen la terminal en un autèntic termiter internacional. Trànsit...
Continuar llegint