Les lleis que regeixen l’univers

Aquest mateix any, al desembre, compliré els meus primers setanta anyets. Gairebé res.Com a màxim, tot i tenint en compte la longevitat mitjana dels homes en l’actualitat, no crec viure més de deu o dotze anys, això sí, anant tot molt bé.Tot i així, amb unes expectatives de vida...
Continuar llegint

Els germans de La Salle (1)

Vaig néixer a finals de 1947, vuit anys després de la guerra civil espanyola i dos anys després que acabés la segona guerra mundial. Quan jo tenia nou anys, els meus pares em van matricular al col·legi La Salle Condal, igual que el meu germà gran, encara que per edat, em portava diversos...
Continuar llegint

Ja soc vell

Mai un home és massa vell per recomençar la seva vida i no hem de cercar que el que va ser l’impedeixi ser el que és o el que serà.-Miguel de UnamunoEnvellir és com escalar una gran muntanya; mentre es puja les forces disminuïxen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i...
Continuar llegint

Del PSOE a la independència

Quan vaig tornar a Espanya, després de set anys d’absència, en les primeres eleccions que vaig exercir el meu vot, ho vaig fer totalment convençut al candidat Felipe González, que fins llavors havia estat secretari general del Partit Socialista i cap de l’oposició al Parlament. Va...
Continuar llegint

Vi de déus

No és gaire fàcil trobar un bon turbot salvatge a les peixateries. En aquesta època de l’any, els exemplars que es venen, solen ser de piscifactoria. No obstant això i gràcies a un cop de sort, avui he pogut comprar a la Boqueria, un autèntic turbot salvatge.Amb la part fosca del peix...
Continuar llegint

Temps de figues

A mesura que passen segles i mil·lennis, ens sorprèn constatar que els egipcis ja ho sabien tot. No tenien la nostra tecnologia però en tenien d’altres. Sabien astronomia, enginyeria, arquitectura, medicina i cuina, tant o més que nosaltres. Pel que fa al dolç, coneixien i utilitzaven...
Continuar llegint

Hello Tokio

Eren les deu del matí i estava a l’habitació de l’hotel amb la cara deformada. Les parpelles inflades que amb prou feines em permetien obrir els ulls. La resta del cos el tenia ple d’inflors amb grans taques vermelles que em provocaven una desagradable picor, o sigui com el Dr....
Continuar llegint

Ultramarins

Quan jo era nano i ningú sabia encara el que era un autoservei perquè ningú l’havia inventat, al meu barri la gent anava a comprar a la plaça. Després i més a mà, hi havia la botiga de queviures, la lleteria que feia una forta olor a fems i vaca clausurada, la sempre fumejant i...
Continuar llegint

Hominem et pecus

Burro, animal, ase, això és una animalada, cara de gos, ets un bèstia … són alguns exemples de com desqualifiquem a algú comparant-ho amb un animal. Els animals, pobrets ells, no pertanyen a aquesta categoria superior, intel·ligent i civilitzada a la qual pertanyem els humans....
Continuar llegint